Lamentablement, sí.

És el cas de José Luis Rua. El maig del 2004 al tornar a casa seva va trobar-se la seva dona i la seva sogre aganivetadades. Al poc temps, José Luis va passar de ser un marit a ser l'únic sospitós (principalment perquè era molt més fàcil i creïble inculpar-lo a ell que buscar els assassins). Va ingresar a presó i l'Audiència Provincial li va donar la llibertat perquè després de mesos d'investigació RES no havia portat a pensar que ell fós l'autor dels fets.

L'octubre del 2006 el jurat popular el va condemnar a 40 anys utilitzant 5 arguments (ni una sola prova, tot en base a suposicions) 3 dels quals van ser utilitzats per les audiències per donar-li la llibertat ( és incoherent!!)
Molt abans que acabés el judici, José Luis ja estava condemnat pels mitjans de comunicació (és evident que ven més un policia assassí que no un home al que li maten a la dona i a la sogre). El jurat,  influït pels mitjans, el va condemnar sense pensar ni per un instant que estaven condemnant un innocent.
Després d’aquest horrible patiment, várem fer un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (és lògic que el propi tribunal de Catalunya vagi en contra de la seva pròpia policia? que cadascú extregui les seves pròpies conclusions al respecte). Serà coherent o no, el cas és que varen confirmar la sentència.

El següent  pas: recórrer al Tribunal Suprem. La nostra confiança era cega, confiàvem en la justícia i en que un tribunal suposadament, imparcial i just, analitzaria el cas amb deteniment. Un altre error, la justícia en aquest país no existeix, un sumari de milers de pàgines… Qui ho vol analitzar? Van confirmar de nou la sentència aferrant-se a indicis que ja havien quedat clars en el judici i arribant el Tribunal Suprem, a contradir-se. I agafant-se a proves pericials que MAI s’ han realitzat (molt, molt greu).

La nostra darrera oportunitat : el Tribunal Constitucional. En ell s'analitzen la vulneració dels drets constitucionals malgrat que la nostra constitució contempla un article 24.2 sobre la presumpció d'innocència (aquest article és precisament això, un article i res més ). El Constitucional NO ha admés, ni tan sols a tràmit el recurs. Segons ells no s'ha vulnerat cap dret… La presumpció d'innocència (tot el món és innocent fins que no es demostri el contrari) no serveix, fins a la data ningú no ha demostrat la culpabilitat de José Luis. Al contrari, les proves que hi ha demostren la seva innocència.
Llavors per què aquest interés perquè sigui ell l'assassí?

- La societat necessita un culpable ( i si és un MARIT i MOSSO té tots els números)
- La falta total d'investigació per part del cos dels mossos ha estat pràcticament nul. La investigació es va fer sols i únicament al voltant  d'ell. Si ja en tenien un (el marit) per què anaven a buscar més?
- Vivim en un país on l'anar en contra de la gran majoria suposa un enfrontament i provoca una marginació que ni tan sols la gran majoria dels jutges no han estat capaços d'afrontar.

Què ens queda?

El Tribunal d'Estrasburg, a algú li queden esperances? Fins a la data no hem trobat ningú amb el suficient valor, ni tan sols d'analitzar el cas...No hi ha ser humà capaç de suportar tan dolor.
Ningú no està exempt de patir una desgràcia similar, per això us demano que per un moment us poseu al lloc de José Luis.... "arribar a casa teva, et trobes morta a la persona que més estimes  i et  culpen a tu dels fets ". El fet que José Luis sigui a la presó hauria de ser una indignació per a qualsevol ésser humà : Es vulneren els drets, es condemna, es discrimina. El que convé ara políticament és que la gent s'oblidi. El seu cas és una falta de seguretat per a qualsevol ciutadà.

José Luis té dues filles Rita i Nora (tenien 2 i 5 anys en el moment dels fets). Aquestes nenes han perdut a la seva mare i “la justícia” els ha tret al pare.  (a més imposibilitat de comunicar amb elles durant 5 anys, quan es pot arrivar a ser cruel)

Fins ara he lluitat “sola” (som molts els que creiem a la inocencia de J.L), però no puc lluitar contra el Ministeri de Justícia, contra les administracions, contra les gestions que després de 5 anys no han servit absolutament per a res…  l'única arma que em queda és la lluita mitjançant la red. Confio que m'ajudi a arribar fins a la gent, persones normals com nosaltres, gent honrada, treballadora, humil, lluitadora, bona gent….és una grida d’ auxili.

Entreu a la pàgina, deixeu els vostres comentaris, les vostres impressions, voteu, enviar mails a José Luis, ara més que mai necessita el nostre suport...
Si algú té algun dubte de la innocència de JL jo donaré resposta a tots els emails rebuts (no amb paraules, sinó amb documentació). Som transparents,  amb la veritat per davant… La qual cosa, està més que demostrat, que no serveix de res quan la justícia es converteix en un simple nom comú sense cap significat.

10 minuts a canvi de 40 anys d'infern. Recolza'l, ho necesita tant com l’ oxigen.
Hi ha coses en la vida que no tenen preu, la solidaritat no en té.

 

Moltes gràcies

Olga Rua ( la seva germana)