CARTA AL SINDICAT

Sóc en Josep Lluís Rua Barreira, agent de la 7ª promoció, amb tip 3135. Probablement tothom sap que m’han acusat d’haver matat a la meva dona i a la seva mare.

Actualment estic privat de llibertat donat que un jurat popular ha determinat la meva culpabilitat, malgrat admetre que no hi cap prova per determinar-ho. No tinc l’ intenció de fer servir aquest escrit per defensar-me de les acusacions ni de criticar el grup d’ investigació de Granollers, ni als mitjans de comunicació, ni tan sols el departament d’ interior.

Qualsevol persona que hagi seguit el judici a través del mitjans de comunicació, segurament tindrà la convicció de la meva culpabilitat. Només les persones que tinguin un mínim de sentit comú es plantejaran molts interrogants. No es tracta només d’ informar parcialment, es tracta de mentides i falsetats.

En aquest judici no se’m jutjava només a mi, també tot el cos de mossos d’esquadra i la seva capacitat per resoldre un cas d’ aquesta envergadura estava en entredit.

Tothom ha tingut l’oportunitat de veure un DVD amb una reproducció virtual on es reflexa l’hipotesi policial, que previament el departament d’ interior va filtrar als mitjans de comunicació.

El que no s’ha dit es que per fer la realització d’aquest DVD ni tan sols s’ha tingut en compte l’informe de l’autopsia, en aquest informe es detallen com van ser les ferides i no es correspòn amb la representació del DVD.

Que el cap de l’ uri que va portar a terme l’ investigació (no cal dir ni nom, ni nº de tip, tothom sap qui és), hagi mentit en la seva declaració per tal d’ inculpar-me, afirmant que en el moment de la meva detenció jo li vaig dir...-“teniu molts indicis, pero cap prova”..., ja ho diu tot.

En el moment de la meva detenció, havien dos mossos presents, i cap d’ells va fer aquesta afirmació, per que simplement no la vaig fer.

Crec que tothom acaba al lloc que li correspon, i cadascú té que viure amb la seva conciencia i ell sap que va mentir.

Tinc el convenciment que un tribunal professional vegi tot el cas amb la perspectiva i rigor necessaris, i que lluny de l’ influencia dels mitjans de comunicació, dicti una sentencia d’ absolució.

Tots aquets dies estan sent duríssims i només el convenciment de la meva excarcelació en manté viu. Per desgracia no es suficient en saber-me inocent.

Sóc d’aquest sindicat desde l’any 95. Primer va ser el SAME, desprès el SAP i quan van destroçar aquest sindicat (seria convenient que els agents de les darreres promocions pregunti als més antics sobre el que va passar), i desprès i per convicció al CAT-ME. En molts aspectes potser no comparteixo totes les actuacions del meu sindicat, però per sobre de tot he valorat la seva feina i la seva honradesa.

Amb el temps he vist que la meva elecció he estat la correcta i el meu agraïment cap al sindicat serà eterna, com a mínim m’he sentit recolzat i ells han respectat la presumpció d’ innocencia i dubto molt que la resta de sindicats haguessin fet el mateix.

Gràcies a l'Àngel Lázaro, excel.lent advocat i millor persona i a tots els companys que m’ han fet costat i que encara em recolzen: Xavi, Miquel Àngel, Silvia, Jordi, Enric, Girbi, Virgili, Ibar, Blanco, Nolete, Manel, Joan i als meus caps, que en el dia dels fets van arrivar a casa meva en pocs minuts i desde Bcn, Salvador i J. Cordon.

Gràcies a tots

Josep Lluis Rua